ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE PARET DELGADA

HISTÒRIA

L’ermita de la Mare de Déu de Paret-Delgada està situada al terme de la Selva del Camp, a uns tres quilòmetres del nucli urbà, en una planúria de conreu, molt propera a la Riera de La Selva.

El conjunt d’edificis que conformen el Santuari: església o ermita, casa de l’ermità, porxo, restaurant (abans hostatgeria) i altres dependències, així com dos patis, estan situats damunt el que fou una important vil·la romana, excavada en part l’any 1935, quan en foren extrets uns impressionants mosaics, avui exposats al Museu Arqueològic de Tarragona.
Les restes romanes donarien nom al santuari, en el seu origen “parets delgades o gràcils”.

L’actual arquitectura, del segle XII, amb l’ús de l’arc apuntat, podria tenir origen en un assentament templer.

El març de 1936 el santuari va ser inclòs en el registre del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya.

Han estat diversos els estudis sobre el conjunt. El més ampli el realitzà el 1947 Eufemià Fort i Cogul: El Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a La Selva del Camp de Tarragona.

LES PINTURES

Després de la destrucció de l’interior de l’edifici durant la guerra del 1936, es realitzà una curada restauració entre els anys 1958 i 1963, coronada amb les impactants pintures murals de l’artista Josep Grau Garriga, d’ascendència selvatana, que en els anys 1967-68 acabaren de fer de l’ermita un lloc privilegiat de devoció.

Amb una bellesa senzilla, els dibuixos i els colors ens endinsen en el missatge cristià i en el paper primordial de la figura central o l’espectadora activa de totes les tretze escenes del Misteri de l’Encarnació pintades al fresc i que omplen les parets de l’ermita, tant de la nau com de la cambra on és venerada la imatge de Santa Maria.

FESTA I DEVOCIÓ

L’any 1996 la imatge de la Mare de Déu, una pietat d’alabastre refeta aquest segle, fou coronada canònicament i declarada patrona de la vila de forma oficial. Moltes selvatanes es diuen Neus en honor a la Mare de Déu.

La gran devoció fa que des del segle passat hagi comptat amb grups de fidels que han tingut cura del santuari. Avui dia són les Cambreres d’Honor i els Amics de l’Ermita, que apleguen entorn un miler de col·laboradors, és a dir, pràcticament totes les famílies de la vila.

Els anys seixanta l’ermita fou l’escenari d’uns cèlebres aplecs de sardanes reivindicatius de les llibertats democràtiques de la nació catalana, que reuniren grans figures de la cultura i la política del país.

La festa de l’ermita es celebra el primer diumenge d’agost, en una jornada popular on s’ha fet tradicional el concurs de paelles d’arròs. Durant tota la setmana següent es resa el septenari, que es clou el diumenge amb una Eucaristia i una processó amb la imatge del pati de l’ermita.

D’INTERÈS