Sense comentaris encara

VINCLES

Vincles.

Quart Diumenge de Pasqua. Jesús és l’únic pastor. Aquesta és la primera evidència. La resta, com es diu popularment, no passem de rabadans. I, els rabadans han de fer el que els hi mana l’amo. Aquesta és la segona evidència. Si seguim al Pastor, com diu el papa Francesc, acabarem fent pudor d’ovella.
El pastor genera vincles. Jesús diu: “les ovelles coneixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir”. (Jn 10, 3). Coneix talment les ovelles, que a ell cadascuna té un nom i un rostre. Mai no restarà indiferent en allò que els hi passi. S’hi ha involucrat tant personalment, que sempre més en tindrà cura. Mai no trairà la confiança que les ovelles li tenen. Tanmateix, de vegades, els vincles esdevenen cadenes, encara que siguin d’or. Ara bé, el pastor no anul·la les ovelles, no les fa totalment dependents. I no ho fa perquè les estima. Vol que creixin. Si tingués por de perdre-les no les trauria fora. No les deixaria sortir mai del corral ni de la pleta. A fora, encara que les acompanyi, el perill sempre ronda. Una ovella, conscient o inconscientment, es pot perdre mentre busca l’herba més verda. El llop la pot perseguir, la pot atacar, la pot devorar.
Sorprèn l’actitud del pastor davant del perill que poden córrer les ovelles. No les lliga. No les reclou per tal de protegir-les d’un exterior hostil. El Bon Pastor, el que fa, és assegurar a les ovelles, que passi el que passi, mai no les deixarà: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir” (Jn 10, 10b). Àdhuc, està disposat a donar la vida per les seves ovelles. També per aquelles que s’han perdut. També per aquelles que, mogudes per les ànsies d’aventura, han marxat buscant herba en d’altres prades. La paciència del pastor vessar confiança i estima per les ovelles. Aquest és el Bon Pastor.
Podríem pensar, que la solitud, les llargues estones de contemplació i meditació enmig de la natura, han fet sord al pastor. Ben bé al contrari. El pastor ha après a escoltar perquè l’interessa el que li diuen les ovelles. Les escolta mentre ell calla. Les seves queixes, els seus suggeriments, les seves pors, les seves alegries i les seves esperances. Per això les ovelles confien en ell. Les coneix, les estima i, per tant, les escolta.
Treu les ovelles de la pleta, les acompanya mentre van pel camí, les contempla mentre mengen, i comparteix amb elles el repòs d’un dia llarg, mentre beuen aigua fresca a la riba d’un torrent. El pastor camina al seu costat. Fa el camí amb elles. No imposa el seu ritme a les ovelles. Es fixa en allò que necessiten. Els hi fa costat. El que importa realment és que totes surtin. Que totes caminin. Que totes arribin al prat i pasturin. El ritme del pastor és el ritme de cadascuna de les seves ovelles. El pastor no és, doncs, l’eix entorn del qual el ramat gira. Ajuda a cohesionar el ramat. Coordina els ritmes diferents de les ovelles. Les anima. Les empeny sempre que cal. Ara bé, el pastor sap, que algun dia s’haurà de carregar a les espatlles les més velles, les més febles i les malaltes..
Ja ens ho va dir el Bon Jesús: “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin els amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i que vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom”. (Mt 20, 25b-28). Aquest és el Bon pastor, la resta el que som és rabadans.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 3 de maig de 2020.

Publicar un comentario