SESSIÓ 13 . – LA PARÀBOLA DEL PARE BO

 Un dia, perquè entenguessin millor de quina manera el Pare del cel els estimava i els perdonava, Jesús els va contar aquesta paràbola:

– Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:

– Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.

Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quaranta dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb el diners a un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastar tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país , que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:

“-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

Però el pare digué als seus criats:

-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

I es posaren a celebrar-ho. Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: El teu germà ha tornat El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:

-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

El pare li contestà:

-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Qui ho necessita? Uneix amb fletxes

Has donat a cadascú el que necessita.

Llegeix amb atenció l’explicació:

L’AMOR GRATUÏT I PERSONALITZAT

La paràbola del Pare bo (Lc 15, 11-32) ens ensenya que l’amor, només és veritablement amor quan és gratuït i personalitzat.

La gratuïtat significa estimar l’altre, no perquè ell també t’estima o no et fa mal, sinó estimar-lo perquè no hi ha cap altre camí per alliberar-lo a ell de la por de la dependència i a tu de l’orgull de considerar-te millor.

La personalització significa que, malgrat estimar a tothom, l’amor, com tot en aquesta vida, ha d’acabar concretant-se. Estimes a tothom, clar que sí, però el teu amor arriba a l’altre en la mesura i la forma que necessita. Potser als ulls de l’altre sembla que l’estimes més o menys. Tenim, el mal costum de comparar-nos amb els altres. Però, com recorda Jesús el que importa és que et sentis estimat o estimada i, per tant, que també estimis. Ara bé, que un altre també es senti estimada o estimat no ha de produir en tu gelosia, sinó més aviat alegria.

Descobrir que algú t’estima és realment el millor que et pot passar. Sobretot quan potser ni tu mateix no t’estimes. I si et sents estimat o estimada, enlloc de queixar-te i viure la teva vida amb amargor veien com es senten els altres, els que has de fer és a aprofitar-ho, ésser-ne conscient i gaudir-ne. I, per cert, si demà, o passat demà, o bé, l’altre, el teu veí o la teva veïna també és sent estimat o estimada com tu, alegra-te’n, doncs, com diu la dita: quant més serem més riurem.