Jesús invitava aquells homes i dones i ens invita a nosaltres a ser com ell, a estimar com ell estimava. No es cansava mai de dir que el més important era que s’estimessin, que els seus amics es coneixien per l’amor que tenien a tothom fins i tot als enemics. Només així s’assemblarien al pare del cel, que fa ploure i fa sortir el sol tant per als bons com per als dolents.

PARÀBOLA DEL BON SAMARITÀ  

“Una vegada un mestre de la Llei li digué a Jesús per provar-lo:

-Mestre, què haig de fer per a aconseguir la vida eterna?

Jesús li digué:

-Què és el que diu la Llei? Què és el que t’han ensenyat?

Ell respongué:

-Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la teva força, i els altres com a tu mateix.

-Has contestat molt bé, li digué Jesús. Fes això i tindràs la vida eterna.

Llavors Jesús els va contar aquesta paràbola. És una bonica història que ens vol fer entendre què vol dir estimar de debò els altres.

Una home baixava de Jerusalem. Va caure en mans de lladres que li robaren tot el que duia, li clavaren un munt de garrotades i van fugir deixant-lo mig mort.

Per casualitat baixava un sacerdot per aquell camí, el veié, i passà de llarg.

De manera semblant, un levita féu cap en aquell lloc, el veié però també passà de llarg. I vet aquí que un samarità que anava

de camí arribà en aquell indret, el veié, va sentir-ne compassió, s’hi acostà, li untà les ferides amb oli i vi i les hi embenà. Després el muntà a la seva pròpia cavalcadura i el va dur a l’hostal. L’endemà va pagar a l’hostaler, i li digué:

-Cuida’l, i el que gastis de més en retornar, t’ho pagaré.

-Qui és el qui va estimar? Va preguntar Jesús.

-El qui tingué compassió de l’home caigut.

Jesús digué:

-Vinga, doncs, feu també vosaltres el mateix.”   (Lc 10, 25-37)

• Quins personatges surten a la paràbola del bon samarità?

• Els mestres de la llei que eren els encarregats d’interpretar-la, escoltaven Jesús però no per saber el que deia i aprendre, sinó per posar-lo a proba.
• -era el que feia els sacrificis al temple.
• – Encarregats del culte del temple
• Samarità.– Habitant de Samaria, enemistats amb els jueus.

Perquè el levita i el sacerdot passen de llarg? Eren dolents, insensibles? No. Ells volien complir la llei que prohibeix tocar els morts. Si el tocaven no podrien anar al temple, perquè no estarien purs. Ells posen com a prioritat el compliment de la Llei.

Perquè el samarità el va atendre? Tot i està enemistats el samarità hi veu una persona que necessita ajuda, i ho fa, sense importar-li que sigui jueu.

Tenim un mateix Pare, per tant, som germans. Així, doncs, ens hem de semblar totalment els uns als altres. Tanmateix, som diferents. Qui és, doncs, la meva germana i el meu germà? Aquella o aquell qui em necessita. A més els cristians i les cristianes som filles i fills del Pare en Jesús. Per tant, hem de saber reconèixer el rostre de Jesús en els demés, i especialment en els que ens necessiten. La diferència no és pas un obstacle per a reconèixer la nostra fraternitat, ni una excusa per a no estimar i tractar als altres com a germanes i germans.

sessio12

REFLEXIONEM:

Què puc fer pels altres?

A casa….

A l’escola…

Al carrer…

Amb els amics….