Sense comentaris encara

SATURACIÓ

Saturació.

S’enderrocarà finalment el mur que ens tenia confinats. El crit d’alerta s’ha sentit al permetre als infants sortir de casa una hora al dia, acompanyats d’un dels progenitors i a una distància màxima d’un quilòmetre del seu domicili. I, quan s’ha sabut, que el proper dissabte també podrien sortir les persones grans, si continua l’evolució favorable de la pandèmia, l’eufòria ha estat general.
El confinament que estem vivint és una experiència dura. Amb tot, resulta bastant fàcil, car hem de gestionar poc la nostra responsabilitat. Simplement hem de romandre confinats i sortir quan és estrictament necessari. Ara bé, quan puguem sortir al carrer, encara que sigui poca estona i amb condicions, si que ens veurem obligats ha exercir la pròpia llibertat. Creure que, si podem sortir, tot ja ha passat, ens podria portar doloroses conseqüències. La civilitat es manifesta precisament quan som capaços de gestionar la nostra llibertat de moviment. Segons com l’exercim podem perjudicar als demès i a nosaltres mateixos. Estem saturats d’un període bastant llarg de reclusió. Tanmateix, no tots l’estem vivint en les mateixes condicions. Tenim limitada la nostra capacitat de moviment, però molts de nosaltres gaudim d’un domicili amb les condicions adequades per a viure. Continuem gaudint dels serveis essencials gràcies al treball diligent i acurat d’altres persones que continuen treballant. Mantenim la connexió amb el món i els qui estimem. L’aïllament ens priva del contacte físic, tant important pels mediterranis, no relacionar-nos gràcies a les noves tecnologies. El teletreball, l’aula digital, les celebracions litúrgiques telemàtiques, etc.
Saturats, després d’una primera setmana d’incertesa i por, que va portar moltes i molts a l’embogiment. Van buidar les prestatgeries de botigues i supermercats, sobretot de productes de primera necessitat. Malgrat que, finalment la icona del confinament hagi estat l’acaparament embogit del paper del vàter. I, això, malgrat saber que no hi hauria problemes d’abastament. Ara caparem allò que ens fa creure que tot “està bé”. L’alcohol, el xocolata, les olives, les anxoves, i altres delicadeses són l’objectiu dels àvids compradors. Tanmateix, moltes persones han experiment la saturació del seu confinament d’una altra manera. Mancats d’un habitatge adequat, foragitats, temporalment o definitiva, del seu lloc de treball, obligats a demanar per a poder menjar, i privats de de connectar-se telemàticament. Un saturació marcada per la incertesa, la inquietud i l’aïllament.
Podem estar saturats. Tenim dret a tot allò que ens permet viure dignament, també durant el confinament. La filiació divina és un do, que cal rebre agraïdament, però que cal treballar i compartir. La nostra pertinença a la família humana, com a fills i filles de Déu, només esdevé real quan la compartim amb els altres: “Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu port fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres”. (Mt 3, 8-9). Amb tot, evidentment, continuem tenint dret a estar saturats i a queixar-nos…
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 28 d’abril de 2020.

Publicar un comentario