Esmicolats. El confinament, potser sense que nosaltres ho vulguem, està esdevenint la caixa de ressonància de la nostra existència. Acostumats a anar sempre a tota velocitat, a tenir el temps taxat, se’ns fa estrany tenir temps, massa temps. Hem de recuperar la traça de gaudir del temps. Una forma interessant...
Inconsciència? Com fem habitualment hem recuperat la nostra arrelada habitud de fer punxa al llapis. Sembla, doncs, que no ens hi podem estar. Passats els primers dies, quan l’impacte inesperat i virulent ens va rebolcar per terra, ara, finalment, comencem a reaccionar. Ara bé, no sé si també reflexionem suficientment....
La plaça buida. Divendres passat a la tarda, segons tots els analistes, va succeir quelcom de singular. Allò que nosaltres, tant alegrement, anem repetint: un dia històric. El papa Francesc va pregar, com sempre fa, però, en unes circumstàncies i condicions inusuals. Pregava, com ho fa sempre, per tots i...
Esperança. Ahir, un amic, tot comentant l’entrevista, que Jordi Évole va fer al papa Francesc, em fa ver notar una cosa. A la pregunta: vostè és un home optimista respecte el que està succeint? El pontífex va respondre: Sóc un home amb esperança, sortirem millors del que som d’aquesta tragèdia....
Nuesa. L’experiència de la pandèmia ens està afectant pregonament. Malgrat la cuirassa, que amb el pas dels anys ha anat comprimint la nostra vida, ara sembla que som conscients del molt que pesa. Viure en aquest món no sempre és fàcil, especialment per a les persones més vulnerables. Les circumstàncies,...
INVOQUEM SANTA MARIA, VENERADA A PARET DELGADA, A LA SELVA DEL CAMP https://www.arquebisbattarragona.cat/2020/03/23/sete-dia-invoquem-a-santa-maria-venerada-a-paret-delgada-a-la-selva-del-camp/ Acudim avui a Paret Delgada, a La Selva del Camp. El nom de Paret Delgada, no és un castellanisme, sinó una forma de català arcaic, procedent del llatí: Parietes delicatas. Maria és la «Casa d’or», domus aurea, que contingué...
Anònims? Continuem trasbalsats, intranquils i desassossegats per la irrupció impetuosa i desbocada de la pandèmia. La pèrdua de la vida de persones, que estimem o coneixem, ens colpeja pregonament. Àdhuc la mor.t d’aquelles i aquells. que no tenen un rostre conegut per a nosaltres afeixuga el nostre adolorit cor. I...
Màscares. A l’antigor la màscara s’associava tradicionalment a funcions rituals, socials i religioses. Els grecs i els romans les van vincular a l’art dramàtic. La tragèdia i la comèdia. Per a nosaltres, la màscara la relacionàvem més amb el Carnestoltes i les transgressions socioculturals que comportava. I, en el nostre...
Ofec? Després de treballar, quan el dia ha estat molt pesat, com necessito anar fer un vol. Com m’agrada socialitzar-me amb gent que em fa sentir còmode. També, de vegades, quan les relacions familiars esdevenen complicades, la millor solució, o potser, la més fàcil, és marxar de casa. Sovint penso...
Amics que no servents. La pandèmia ha generat entre nosaltres sensació d’inseguretat. En contra el que pensàvem, no ho podem controlar tot, i, menys encara, la salut del nostre propi cos. La por, segurament és una reacció normal davant d’una realitat que no coneixem, i que, a més, ha vingut...