LES MEVES LLÀGRIMES

Les meves llàgrimes. Una amiga ahir publicava al facebook la fotografia d’un malalt de coronavirus allitat i d’una persona, segurament una sanitària, totalment equipada, amb bata, mascareta, ulleres i gorra, inclinada sobre d’ell. Va acompanyar la imatge amb aquesta frase: “Quan no hi poden haver paraules, els ulls parlen”. Plantejava...

Continuar llegint

L’ALTRA MALALTIA

L’altra malaltia. Darrerament només parlem d’una malaltia, la Covid-19. Té el rostre dels malalts, de les famílies angoixades i dels difunts que el virus s’enduu.. Ens afecta a tots, sobretot a les persones més vulnerables per l’edat i malalties prèvies, i arreu del planeta. Sorprenentment el coronavirus ha revelat un...

Continuar llegint

EN QUEDA RES DE TOT ALLÒ?

En queda res de tot allò? Arriba Setmana Santa. Enguany ens preguntem: hi haurà Setmana Santa? Després de Trento la pietat cristiana va experimentar un canvi pregon. Els catòlics, majoritàriament mediterranis, vam deixar de mirar el Crist majestat, del romànic, i el Crist gloriós, del gòtic. Vam girar els nostres...

Continuar llegint

PALMES I LLORERS

Palmes i llorers. Diumenge de Rams. Pòrtic de la Setmana Santa. Caminal que ens acosta a la celebració del Tridu Pasqual, de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor Jesús. Una festa carregada de simbolismes. Una celebració lligada, en la nostra tradició més popular i cristiana, als infants, a la...

Continuar llegint

ACTITUD

Actitud. La persona, és a dir tu i jo, té la capacitat d’ésser mesquina i egoista. La memòria, no massa llunyana, i el seguiment atent del que succeeix avui al planeta, palesa suficientment, que som capaços de cometre grans atrocitats. Amb tot, també és cert, que, quan volem, la nostra...

Continuar llegint

TOT IGUAL?

Tot igual? Estem acostumats que algun imprevist modifiqui la nostra agenda. La vida és complicada i complexa. I, de vegades, no acabem de controlar-la totalment. Això, si som sincers, ens enutja i molt. Els motius més habituals dels canvis, quan ho mirem amb perspectiva, fan riure. Havíem planificat un magnífic...

Continuar llegint

MENYS IGUALS

Menys iguals. El virus no discrimina, car ens fa a tots igualment vulnerables. Fa uns dies ho recordàvem. Aquesta suposada “igualtat”, agambada a la falda de la dissort i la tribulació, sembla que a alguns els aconsola. Evidentment, tots som iguals, formats del mateix fang i amb els mateixos drets...

Continuar llegint

PRESCINDIBLES

Prescindibles. Avui, com sempre, val més ésser imprescindible que no pas prescindible. Tanmateix, no he errat al parlar dels i de les prescindibles. Aquesta crisi sanitària ens recorda allò que ja sabíem. Qui atorga el grau d’ésser prescindible o i imprescindible sembla ésser la necessitat. Sí, aquest discerniment el fem...

Continuar llegint