Arbitrarietat. En l’època que ens ha tocat viure, la segona dècada del segle XXI, poques coses hi ha que ens repugnin més que l’arbitrarietat. Quan algú, o una institució, decideixen al marge de qualsevol control. Quan actuen sense haver de donar explicacions. L’arbitrarietat sovint amaga un cert menyspreu pel bé...

Proporcionalitat. És una relació entre magnituds mesurables. Un concepte més aviat intuïtiu. Així, doncs, es troba a l’abast de tothom. Sabem prou bé quan una conseqüència guarda una relació adequada amb la causa que l’ha originada. La proporció exigeix que no ens passem ni per excés ni per defecte. Ara...

Factor humà. La pandèmia, per si ho havíem oblidat, ens ha ressituat. Les persones hem esdevingut novament el centre d’interès. Confiem que el redescobriment de la importància del factor humà no sigui esporàdic ni provisional. La malaltia, una realitat cruel, despietada i voraç, ens ha obligat a tastar la nostra...

Participar. Una dels novetats que hauria de d’arrelar entre nosaltres passada la pandèmia hauria d’ésser la voluntat de participar. El desig d’implicar-nos personalment en tots els àmbits de la nostra existència. Desenvolupant així, diversament i activa, el nostre sentit comunitari. Canalitzant adequadament l’esforç participatiu, que algunes i alguns han descobert...

Memòria. Som éssers de memòria. El mateix ADN és memòria. La memòria forma part ineludible de la nostra existència. Quan perdem la memòria, quan pretenem ésser nous adams, nascuts del no res, perdem gran part del que som. Juguem amb la memòria. Intentem amagar-la o manipular-la. La memòria ha d’ésser...

Consumir-nos. La humilitat és un dels ensenyaments que hauríem d’aprendre d’aquesta difícil època que estem vivint. Entesa no pas com un simple exercici de rebaixar el nostre mèrit o vàlua davant dels altres. Sobretot si ho fem de manera hipòcrita. Sinó, més aviat, com una actitud que revela la capacitat...

Portes obertes. Aquesta primera fase del desconfinament alguns l’han anomenada l’hora de les portes obertes. Lentament comença a desdibuixar-se la quarantena. Una reclusió, segurament més molesta per aquelles i aquells que viuen en pitjors condicions, que no pas pels, qui gaudim d’unes condicions confortables de vida. Ens em de preguntar...

Cop de geni. Aquets primers dies de desconfinament parcial, d’aquesta primera fase, han servit per tastar l’ús que en fem de la “nova normalitat”. Com sempre succeeix, moltes persones han seguit les normes d’higiene i distanciament social. D’altes, mai no poden faltar, han ocupat els carrers i les terrasses com...

Pacte. La pandèmia ha evidenciat allò que anomenen la bretxa generacional. Un grup de població, cada vegada més gran, enfront d’un altre, més jove, que s’encongeix. A Occident la població tendeix ràpidament i inexorable a l’envelliment. I, si continuem afavorint l’envelliment, com semblava que fins ara fèiem, això exigirà la...

Intimitat. El desconfinament és a prop. Ahir començava entre nosaltres la primera fase. Ens dirigim vers allò que enigmàticament anomenen la nova normalitat. Deixem, per tant, la que fins a l’arribada de la pandèmia consideràvem una normalitat evident, segura i consolidada. Ara bé, restarà alguna cosa de l’anterior normalitat? Sentim...