Culpables. Quan ens depassa la situació que vivim, quan no la podem controlar i destarota la nostra existència, aleshores ens sentim insegurs. La inseguretat fa trontollar els mecanismes de control que tenim. La por emergeix davant d’allò que desconeixem. Conèixer l’origen d’allò que ens condiciona ens ajuda a sentir-nos ubicats....

Gènere. El coronavirus té conseqüències de tipus mèdic i social. Influencia, condiciona i, de vegades, també determina, situacions humanes, que abans de la pandèmia, treballosament i decidida, intentaven conscienciar a la societat de la seva existència. Es va normalitzant parlar de la bretxa de gènere, que existeix en diversos àmbits...

Vellesa La darrera edat de l’ésser humà, que succeeix a l ‘edat madura és la vellesa. Sovint diem: tercera edat, o quarta edat, quan la dependència acompanya la vellesa. No m’agraden els eufemismes, per això parlo de vellesa. La pandèmia s’ha acarnissat especialment en les persones grans. Essent subjectes de...

Roses i llibres. La festa de Sant Jordi d’enguany és diferent. La cultura, com la resta dels àmbits importants de la nostra existència, ha topat amb la pandèmia. La topada comporta complicacions i desequilibris, però també reptes i oportunitats. Gratuïtat i bellesa, dos conceptes tant efímers com la rosa i...

Normalitat. L’estat de confinament ha passat per fases diverses. Uns primers dies per tal d’acostumar-nos-hi, tancar les agendes i canviar de rutines. Unes setmanes d’adaptació a la nova situació desenvolupant el màxim la nostra creativitat. Dotzenes i dotzenes d’iniciatives per tal de continuar com si res no passés: aplaudiments, música,...

Marginalitat. La propagació, ràpida i letal, de la Covid-19 l’ha convertida en una pandèmia. S’ha expandit arreu del planeta, mentre algunes societats opulentes, com la nostra, es miraven el melic, tot pensant, que el seu grau de desenvolupament i benestar impediria l’afectació del virus. El coronavirus podia ésser, una vegada...

Biodiversitat. La pandèmia ens ha obligat a replantejar-nos el nostre present. Ha aturat sobtadament la nostra agenda, les nostre previsions. Hem hagut de fer una nova anàlisi de l’ara i aquí, tot replantejant aquells axiomes que consideràvem totalment segurs i fiables. Ens hem reconegut, d’una forma precipitada, éssers febles, vulnerables,...

https://www.arquebisbattarragona.cat/news/es-posa-en-marxa-una-plataforma-virtual-per-a-fer-donatius-a-les-parroquies/

Intel·ligència emocional. Ahir llegia un article referit als familiars, de persones malaltes o difuntes, afectades per la pandèmia. Deia: “La presència física no és indispensable per estar junts”. No seré jo qui ho negui. Tanmateix, quan el malalt o el difunt són part de la nostra vida, experimentem una imperiosa...

Imatges. Una, amiga, tot comentant l’escrit dedicat a l’agressivitat envers els sanitaris, feia notar, que la solidaritat humana, encara que, informativament sembli menys rellevant, supera en escreix els comptats casos d’agressió. La solidaritat, l’empatia i l’entrega generosa i anònima acaben engolint sempre qualsevol de les nostres mesquineses. Tanmateix, no sempre...