Construcció. Ahir era Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i treballadores. La pandèmia, com dissortadament ens té ja acostumats, ens ha obligat a celebrar-ho d’una manera diferent. Les manifestacions reivindicatives, que habitualment miraven d’omplir carrers i places, han estat substituïdes per performances als balcons i pantalles d’ordinadors. Accions imaginatives...

Foc nou! Avui és primer de maig. Sembla, tanmateix, que ens trobem al mes de juny. Molt a prop de Sant Joan. Arreu es senten veus demanant foc nou. Sembla que hi ha moltes coses per cremar. Realitats velles, inservibles i inadequades pels temps que venen. Prepararem, doncs, una bona...

Compromís. L’arribada del coronavirus, inesperada, contundent, acompanyada d’un, fàcil i ràpid contagi, ens va replegar. L’estat d’alarma i el successiu confinament han modelat la nostra reclusió. Preocupats per la pròpia salut pròpia, però també per no contagiar els demès. Sembla que el nostre compromís, personal i cívic, comença i acaba...

Llibertats. La temptació de bescanviar llibertat per seguretat sempre la tenim a prop. De vegades la situació social, econòmica o política, que vivim, ens invita a assegurar allò que, se suposa posseïm. La recerca d’altres horitzons, encara que responguin a legítims i justos anhels, es presenta com una aventura perillosa....

Saturació. S’enderrocarà finalment el mur que ens tenia confinats. El crit d’alerta s’ha sentit al permetre als infants sortir de casa una hora al dia, acompanyats d’un dels progenitors i a una distància màxima d’un quilòmetre del seu domicili. I, quan s’ha sabut, que el proper dissabte també podrien sortir...

Espai públic. El confinament, com a mesura eficaç de prevenció del contagi de la Covid-19, ens ha permès contemplar els nostres carrers d’una manera nova. Els hem vist lliures de transit i buits de persones. Àdhuc la natura, aprofitant la nostra absència forçada, ha començat a colonitzar-los. La contaminació atmosfèrica...

Culpables. Quan ens depassa la situació que vivim, quan no la podem controlar i destarota la nostra existència, aleshores ens sentim insegurs. La inseguretat fa trontollar els mecanismes de control que tenim. La por emergeix davant d’allò que desconeixem. Conèixer l’origen d’allò que ens condiciona ens ajuda a sentir-nos ubicats....

Gènere. El coronavirus té conseqüències de tipus mèdic i social. Influencia, condiciona i, de vegades, també determina, situacions humanes, que abans de la pandèmia, treballosament i decidida, intentaven conscienciar a la societat de la seva existència. Es va normalitzant parlar de la bretxa de gènere, que existeix en diversos àmbits...

Vellesa La darrera edat de l’ésser humà, que succeeix a l ‘edat madura és la vellesa. Sovint diem: tercera edat, o quarta edat, quan la dependència acompanya la vellesa. No m’agraden els eufemismes, per això parlo de vellesa. La pandèmia s’ha acarnissat especialment en les persones grans. Essent subjectes de...

Roses i llibres. La festa de Sant Jordi d’enguany és diferent. La cultura, com la resta dels àmbits importants de la nostra existència, ha topat amb la pandèmia. La topada comporta complicacions i desequilibris, però també reptes i oportunitats. Gratuïtat i bellesa, dos conceptes tant efímers com la rosa i...