OFEC?

Ofec? Després de treballar, quan el dia ha estat molt pesat, com necessito anar fer un vol. Com m’agrada socialitzar-me amb gent que em fa sentir còmode. També, de vegades, quan les relacions familiars esdevenen complicades, la millor solució, o potser, la més fàcil, és marxar de casa. Sovint penso...

Continuar llegint

AMICS QUE NO SERVENTS

Amics que no servents. La pandèmia ha generat entre nosaltres sensació d’inseguretat. En contra el que pensàvem, no ho podem controlar tot, i, menys encara, la salut del nostre propi cos. La por, segurament és una reacció normal davant d’una realitat que no coneixem, i que, a més, ha vingut...

Continuar llegint

ATURA’T!

Atura’t! Quan sé on he d’anar. Quan tinc clar que és el que he de fer. Potser ho faig per obligació, per necessitat, per convenciment, per satisfacció. Qui millor que jo sap el que em convé, el que necessito, el que realment em satisfà? Aturar-me és sempre un destorb, un...

Continuar llegint

ELS ULLS DE L’ALTRE

Els ulls de l’altre. Quan em topo amb algú l’encontre mai resulta indiferent. Complaença, atracció, comoditat, incomoditat, repugnància, rebuig… Soc fill de la Revolució Francesa –llibertat, igualtat, fraternitat-, però també de l’Evangeli de Jesús – amor a Déu, com a pare o mare, amor entregat als altres reconeguts com a...

Continuar llegint

SENZILLS I VULNERABLES

Senzills i vulnerables. Valen més els teus silencis que no pas les teves paraules. I, de fet, tu només ets senyor dels teus silencis, mentre que sempre acabes essent esclau de les teves paraules. Així ho sentencia la saviesa popular. Tanmateix, en algunes ocasions, potser només alguna vegada, les sentències...

Continuar llegint