Sense comentaris encara

NORMALITAT

Normalitat.

L’estat de confinament ha passat per fases diverses. Uns primers dies per tal d’acostumar-nos-hi, tancar les agendes i canviar de rutines. Unes setmanes d’adaptació a la nova situació desenvolupant el màxim la nostra creativitat. Dotzenes i dotzenes d’iniciatives per tal de continuar com si res no passés: aplaudiments, música, poemes, publicacions, vermuts… Recuperar la normalitat dins d’una situació absolutament anòmala. I, mentre tant, la renovació periòdica de l’estat de l’alarma. L’allargament continuat del confinament ha estimulat moltíssim les nostres ànsies de recuperar la normalitat el més aviat possible. Què significa recuperar la normalitat? Desitjar alguna cosa, desesperadament i amb ànsia, no vol dir, que necessàriament es materialitzi. Dit altrament, pot esdevenir, però no com nosaltres ho voldríem. Examinem les nostres relacions amb la pandèmia, els altres i l’entorn.
Algunes consideracions sobre la nostra relació amb la pandèmia, tot tenint present, que fer-les correspon a les autoritats sanitàries i implementar-les a l’administració pública. Anem progressivament cap a una desescalada del confinament, al restabliment de la mobilitat i cap a la transició vers una “nova normalitat”. Qüestions de salut pública, estretament lligades, com fins ara, a les relacions i estructures socials. Sembla avui pràcticament impossible assolir el risc zero de transmissió del virus en les pròximes etapes de la pandèmia. Alguns epidemiòlegs consideren, que per tal de “regularitzar” la nostra vida social hauríem d’assolir un llindar d’un o dos casos nous per cada cent-mil habitants. Així, doncs, hem d’aprendre a coexistir amb el virus mentre no existeixi una vacuna que protegeixi a la població que no s’hagi immunitzat de manera natural. La desescalada s’hauria d’establir d’acord amb el context epidèmic i social concret.
La nostra relació amb els demès és un altre aspecte important a tenir present. No ens referim
a la higiene i el distanciament social que haurem de continuar mantenint. La societat profundament desigual, que ha fet emergir la pandèmia és la normalitat que volem recuperar? L’actual emergència sanitària anirà seguida d’una important crisi socioeconòmica. L’augment important de l’atur i de la precarietat laboral amb les acostumades i fatals conseqüències per a la vida digna de moltes persones. Situacions especials d’emergència habitacional, nutricional, escolar, psíquica, psicològica, i d’inestabilitat familiar. Solitud severa de persones grans i soles. Joves ben preparats amb un horitzó estroncat per la duresa d’un present que els aixafa. Recuperar a la normalitat és retornar en aquesta situació? La normalitat d’abans era anormal per a una societat desenvolupada, bastida sobre la defensa dels drets de l’home i les arrels evangèliques.
A Israel existia una institució, el jubileu, que cada cinquanta anys intentava reequilibrar la societat. Segurament era un desideràtum més teòric que no pas pràctic. Tanmateix, això és el que Déu demana del seu poble. “Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan”. (Lv 25, 10). Els menys optimistes asseguren que res no serà com abans. Tant de bo tinguin raó. Comencem ja a teixir una societat més justa, equilibrada i solidària. Desenvolupem la imaginació i la voluntat, no per aplaudir dalt d’un balcó, sinó per bastir un món nou.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 22 d’abril de 2020.

Publicar un comentario