Sense comentaris encara

MANIPULACIÓ

Manipulació.

Destriar el gra de la palla. Una expressió popular que tots coneixem. Dit altrament, no tot és or el que llueix. La saviesa popular ens adverteix de la complexitat que comporta verificar la veritat. Ens invita a triar, a separar la falsedat de la veracitat. Vivim en allò que anomenen la postveritat. Essent important, com ho és, l’opinió pública, es tracta d’influir interessadament sobre ella. Ho podem fer de diverses maneres. Emprant els mitjans de comunicació, avui sobretot internet i especialment les xarxes socials, per tal de difondre conscientment fets que són radicalment falsos. Alterant també, convenientment i intencionada, els fets. Així, apareixen les “fake news”, o notícies falses.
La primera perversió, més enllà de mancar a la veritat, consisteix en manipular les xarxes socials, considerades per gran part de la població com un dels mitjans de comunicació i connexió més transversals, lliures i fiables. Les “fake news” tenen sempre un objectiu i defensen uns interessos determinats. Desacreditar persones o institucions, esfondrar o embrutar la seva credibilitat. Alguns interessos, encara que no pas els únics, són els polítics i econòmics. De vegades hom intenta, mitjançant el descrèdit i la mentida, guanyar allò que les urnes no han concedit. Alterar l’opinió pública, encara que sigui amagant o distorsionant la realitat, serveix en determinades ocasions a interessos econòmics o de classe. Distingir els fets de les opinions, o de les emocions i vísceres, no sempre és fàcil.
Tampoc la pandèmia no s’ha deslliurat de les “fake news”. Interessos polítics, econòmics, o per assolir fàcilment notorietat social les articulen al voltant nostre. Malgrat, que l’emergència sanitària que vivim, és tant dolorosa, n’hi ha que embruten la realitat, amb la intenció d’alterar i redirigir l’opinió pública. Àdhuc, en alguns casos, s’empra el temor, sobretot de les persones més vulnerables i de risc, com ho són les persones més grans, per tal de perpetrar estafes econòmiques. Bombardejats constantment i diària amb notícies sobre la pandèmia, després d’empassar-nos hores i hores d’informació, resulta difícil destriar i no deixar-nos seduir per aquelles opinions, que apel·len més a la irracionalitat, que no pas a la raó.
Juguen deliberadament amb la nostra por, amb la nostra indignació i amb la nostra impotència. En aquesta situació d’indefensió la temptació de canviar llibertat per seguretat és sempre a prop. L’ús de les dades dels nostres mòbils, per tal de comprovar que complim amb les disposicions del confinament, ens han de fer meditar. Aquells, que fàcilment sucumbeixen davant de l’autoritarisme, quan la sensació d’inseguretat augmenta, influeixen en aquesta direcció. La frase: “En tiempos de tribulación, no hacer mudanza”, malgrat, que asseguren mai no la va dir Sant Ignasi de Loyola, ens pot servir com a brúixola per a navegar en el mar inestable de la informació. Deixar només la informació en mans d’algú, encara que sigui l’Estat, per tal de preservar la seva veracitat, amb la presumpció que serà totalment fiable i neutral, pot esdevenir un perill real per al dret a la informació i a la llibertat de les persones.
La veritat, tard o d’hora, retorna sempre com un bumerang. El profeta Isaïes reconeix que la manipulació de la veritat respon sempre a interessos poc honestos i foscos: “El qui obra amb justícia i diu la veritat, el qui refusa d’enriquir-se amb violències i no es deixa comprar amb obsequis, el qui no fa cas de propostes criminals i acluca els ulls per no mirar la maldat”. (Is 33, 15). Podem dosificar la veritat, la podem explicar, i, sobretot, la podem posar en context, però mai no la podem alterar, manipular o amagar definitivament.
Manuel Maria Fuente si Gasó, pvre.
Tarragona, 16 d’abril de 2020.

Publicar un comentario