Sense comentaris encara

LLIBERTATS

Llibertats.

La temptació de bescanviar llibertat per seguretat sempre la tenim a prop. De vegades
la situació social, econòmica o política, que vivim, ens invita a assegurar allò que, se suposa
posseïm. La recerca d’altres horitzons, encara que responguin a legítims i justos anhels, es
presenta com una aventura perillosa. Hi tenim més a perdre que no pas a guanyar. La seguretat
és l’escarcellera de la llibertat. Havent renunciat, evidentment, a qualsevol tipus d’imposició, la
por al desgavell ens empeny a fer el contrari del que defensem. Les llibertats, els drets civils, tal
com ens mostra la història recent, mai no són una realitat totalment conquerida i garantida.
Cada generació els ha de vetllar, defensar i actualitzar, amb esforç i il·lusió. Renunciar a les
llibertats, encara que sigui temporalment, ens situa en un espai que reclama el debat.
La imposició de l’estat d’alarma, el posterior confinament i les restriccions que comporta, han
posat sobre la taula la qüestió. Hem acceptat, la restricció de llibertats ciutadanes,
tranquil·lament i immediata, sense discutir-la. Hem obviat el debat. Quan passi la pandèmia tot
augura que entrarem en un important crisi econòmica. Segurament aquesta nova situació
socioeconòmica no afavorirà massa els debats. Probablement molts de nosaltres ens sentirem
més còmodes i més segurs amb allò que coneixem. Tanmateix, necessitem plantejar que fem
amb les nostres llibertats. Hem de pensar cap a on les hem de dirigir. Com les hem de defensar
de la temptació de l’autoritarisme populista.
L’emergència sanitària ens obligarà a repensar determinades estratègies per atendre problemes
d’abast planetari. La colonització ràpida de la natura aprofitant la nostra forçada absència i la
disminució de la contaminació ambiental, quan hem deixat de produir sense control, potser són
un indicador que hem de reformular el progrés econòmic i la nostra relació amb el medi natural.
L’emergència climàtica potser ara serà objecte de la nostra atenció. Les dificultats
socioeconòmiques d’una part important de la població, tal vegada facilitaran la implantació
d’una renda bàsica universal. Les aules digitals, implantades darrerament, han palesat que
existeix una bretxa digital en moltes de les nostres llars. Aquests i alguns altres grans reptes ens
confrontaran amb la nostra pròpia humanitat. Tanmateix, haurem de conviure encara amb
algunes de les xacres del neoliberalisme més desencarnat: l’atur, l’alimentació precària, les
situacions especials d’emergència habitacional, la manca d’una suficient i adequada justícia
redistributiva i fiscal. La recaptació de recursos ha d’ésser progressiva, equitativa i transparent.
L’Evangeli ens ensenya que la lliberta ens acosta als altres. La llibertat és l’instrument que ens
permet anar conscientment més enllà dels drets i ens impulsa a posar el cor en els deures. “Però
un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li
amorosí les ferides amb oli i vi les hi embenà, després, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el
dugué a l’hostal i se’ va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dientli:
Ocupa’t d’ell i, quan jo torni apassar, et pagaré les despeses que facis de més. Quin d’aquests
tres et sembla, que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels
bandolers. Ell respongué: El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: Vés, i tu fes igual”.
(Lc 10, 33-37). Hem acceptat la restricció temporal de les nostres llibertats per tal de protegir
millor la salut dels altres i la nostra pròpia. Ens ha mogut, probablement, la por a contagiar-nos
i el sentiment de culpa si contagiem als altres. Amb tot, vull creure, que ens continua movent
una ardent actitud de fer el bé, lliure i responsable. Les nostres llibertats ens han d’humanitzar.
Mai no ens han d’apartar dels altres.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 29 d’abril de 2020.

Publicar un comentario