Sense comentaris encara

GÈNERE

Gènere.

El coronavirus té conseqüències de tipus mèdic i social. Influencia, condiciona i, de vegades, també determina, situacions humanes, que abans de la pandèmia, treballosament i decidida, intentaven conscienciar a la societat de la seva existència. Es va normalitzant parlar de la bretxa de gènere, que existeix en diversos àmbits de la nostra societat. Difícilment podem negar la seva existència, malgrat el biaix ideològic, que massa sovint condiciona el nostre pensament, actuació personal i les polítiques socials concretes. L’ONU alerta que aquesta bretxa es fa més evident durant la pandèmia.
Les dones representen el 70% del personal sanitari. A l’Estat Espanyol, on més sanitaris s’han infectat de la Covid-19, un 70% dels contagiats són dones. Els sanitaris s’han vist obligats ha gestionar la protecció personal, l’atenció als malalts i protegir del contagi les seves famílies. Les sanitàries, com a dones, acostumades socialment, a atendre els més vulnerables –infants, vells i dependents- dins les llars, han afegit la preocupació de continuar fent aquest servei al perill implacable de contagiar les persones que estimen. Residir en hotels o habitatges adequats, després de jornades laborals maratonianes, ha estat una de les solucions. Tanmateix, moltes sanitàries han patit l’ansietat, que provoca l’absència dels qui estimes. Dones, i sanitàries sobrecarregades familiarment.
Tradicionalment les dones han tingut cura a les llars dels més vulnerables. Això les exposa a estar en contacte directe amb les persones grans, el grup de major risc. Equilibrar prevenció, temor al contagi i atenció als demés genera també ansietat. Més enllà d’atendre les necessitats imprescindibles –alimentació, higiene, salut-, cal atendre també les carències afectives i psicològiques dels més grans. Dones, i gestores de la vulnerabilitat social dins la pròpia llar.
Sovint l’atenció als vells recau en persones alienes a la família. També en aquest cas dones. Els professionals del tercer sector majoritàriament són dones. Les cuidadores, moltes d’elles dones migrants, malgrat la pandèmia, han continuat atenent diligentment a infants, vells i dependents.
Amb tot, aprofitant l’esta d’alarma, algunes d’elles han estat acomiadades de les llars on treballaven. L’abús s’ha comès impunement aprofitant que no tenien contracte de treball, ni cap mena de cobertura social. Això les ha abocades a la més absoluta precarietat. Elles, les seves famílies, residents aquí o en el seu país d’origen, s’han vist privades d’uns ingressos absolutament necessaris per a sobreviure. Dones, migrants, i de vegades explotades.
Les dones, durant el confinament, tenen un major risc de sofrir violència masclista. Les dades estadístiques d’aquests dies així ho confirmen. Obligades, elles i els seus fills, a conviure amb els seus agressors, han experimentat, una vegada més, la condició de víctimes. Les polítiques eficaces de prevenció, la conscienciació i participació activa de la societat són absolutament imprescindibles i necessàries. Dones, que volen recuperar el dret a no ser propietat ni mercaderia de ningú i a empoderar-se de la seva pròpia vida.
“Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà home i dona”. (Gn 1, 27). Déu s’ha posicionat clarament. Ens ha creat a imatge i semblança seva. On és la bretxa de gènere? La bretxa és cosa nostra.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 25 d’abril de 2020.

Publicar un comentario