Sense comentaris encara

FOC NOU!

Foc nou!

Avui és primer de maig. Sembla, tanmateix, que ens trobem al mes de juny. Molt a prop de Sant Joan. Arreu es senten veus demanant foc nou. Sembla que hi ha moltes coses per cremar. Realitats velles, inservibles i inadequades pels temps que venen. Prepararem, doncs, una bona foguera. Ara bé, que hi portarem a cremar? I, sobretot, estem ben en forma per saltar la foguera? Si no fos així, potser ens cremarem.
Les fases successives de descompressió del confinament han començat. La desescalada, viscuda amb la prudència i civilitat que cal, ens ha de dur a una “nova normalitat”. Els nous profetes auguren, que sortirem de la pandèmia havent après moltes lliçons. Ara sí, que bastirem un món nou. Res, ni ningú no ens ho podrà impedir. A no ser nosaltres mateixos. A la Bíblia els profetes confrontaven el present del poble d’Israel amb el que futur que Déu havia preparat. Entre una i l’altra hi havia una distància més que notable. Així, doncs, als profetes els costava prop inferir, que els resultat de tot plegat no seria gens plaent. Potser per això els profetes, si més no els bíblics, acostumaven a acabar malament. A ningú no li agrada que li posin davant un mirall on es reflecteix el rostre que té.
Realment hem après alguna cosa, més enllà del necessari distanciament social i la higiene personal, per tal d’evitar el contagi. I ja que parlem de mans. Ens hem rebentat aplaudint l’entrega generosa i professional dels sanitaris, cada dia a les vuit del vespre. Tanmateix, segons la premsa, algunes administracions ja pensen en despatxar-ne un bon grup. Potser, diuen, ja no seran necessaris. Hem reconegut, a costa de la pròpia salut, l’importants i necessaris que són els sanitaries, però evidentment, l’economia és una altra cosa.
Hem contemplat com la natura progressivament es recuperava de la depredació i abús a la que ha estat sotmesa durant anys per la humanitat. A l’atmosfera ha disminuït significativament la contaminació; l’aigua s’ha aclarit i bull plena de vida, i molts animals i plantes han començat a colonitzar àmbits dels quals fa molt temps que els havíem foragitat. L’emergència climàtica és això: una emergència. Ens decidirem, ara finalment, a deixar de banda un progrés econòmic, que comporta un ús descontrolat dels recursos naturals, desequilibris i desigualtats socials . Estarem, realment disposats, a canviar el nostre ritme de vida, encara que sigui només, per que els qui ens succeiran visquin amb millors condicions ambientals?
El virus no ha afectat igualment a tothom. Aquesta fal·làcia, dissortadament la crua realitat ens l’ha tirada a la cara. La pandèmia ha evidenciat moltes de les bretxes socials i econòmiques, que ja coneixíem, però que obviàvem, per tal d’evitar que no trontollés el sistema. Voldrem ,ara sí, bastir runa societat més justa i solidària. Posarem la persona en el centre dels nostres interessos, per damunt del guany i del profit, personal o col·lectiu? Sí que hi ha molts prejudicis, actituds i polítiques per tirar al foc. Deixarem de blanquejar determinades idees, situacions i polítiques agressives amb els drets dels homes i les dones, que solament pretenen, que tot continuï com sempre? Voldrem que acabi emergint una societat nova, més sostenible i més humana?
Mai no és fàcil triar entre allò que és vell i el que és nou. Tanmateix, algun dia ens hi haurem de posar. “Tampoc no posa vi nou en bots vells, els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi”. (Mt 9, 17). Avui comença el mes de maig, però no deixa d’ésser un dia com un altre, per a fer una bona foguera.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 1 de maig de 2020

Publicar un comentario