Sense comentaris encara

EN QUEDA RES DE TOT ALLÒ?

En queda res de tot allò?

Arriba Setmana Santa. Enguany ens preguntem: hi haurà Setmana Santa? Després de Trento la pietat cristiana va experimentar un canvi pregon. Els catòlics, majoritàriament mediterranis, vam deixar de mirar el Crist majestat, del romànic, i el Crist gloriós, del gòtic. Vam girar els nostres ulls envers el Crist sofrent. El Crucificat i l’Ecce homo, imatges emotivament realistes, comprenien millor una població, creient i sofrent, i s’identificaven amb ella. Les guerres, la fam, la misèria, les epidèmies acompanyaren l’Europa dels segles XVI i XVII. La Passió i la Mort de Jesús esdevingueren el codi creient de lectura de l’experiència humana de l’Edat Moderna. Es popularitzaren arreu les processons de Setmana Santa. Les confraries de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist es convertiren en un espai col·lectiu de catarsi, de penitència i de solidaritat amb els pobres, els malalts, els difunts i els condemnats a mort. L’anonimat de les curulles afavoriren el caire penitencial de l’experiència.
Els trofeus permetien als fidels participar de la mateixa Passió de Jesús. Els passos, o misteris, amb el seu patetisme i realisme, il·luminats per la llum vacil·lant de ciris i atxes, traslladaven, aquells i aquelles que afilerats els acompanyaven, als peus de la Creu. Les creus pesades i cadenes dels penitents reclamaven del cel la misericòrdia que aquí se’ls negava. La fe intentava, com sempre, respondre a les necessitats i exigències de la vida.
Dijous Sant, dia de parar la taula. La Cena del Senyor. Jesús ajupit davant nostre, ens renta els peus. L’Eucaristia, memorial del seu amor entregat per nosaltres pecadors. Sacerdoci ministerial, qui vulgui ésser el primer que sigui el darrer i serveixi. Amor fratern, qui vulgui compartir el meu Cos, comparteixi també el seu pa de cada dia. Jesús reservat en el sagrari. El monument guardat per innombrables llums d’esperança i cabelleres blanques d’agraïment. Ens invita a vetllar amb Ell només una hora. No heu pogut pregar amb mi… Ens pesa tant la vida que ens hem adormit.
Divendres Sant, a trenc d’alba, el pas de la tenebra a la llum. Pujar al calvari. Matí en silenci trencat només pels moixons, les veus del predicador i dels cantors. Dalt del turó, la Creu enlairada sobre la plana. El Crist crucificat mirant el seu poble. L’agonia, les set paraules, ens traslladen al peu de la Creu. És aquí, està a prop nostre. Déu meu, Deu meu perquè m’heu abandonat? Acabant però amb: Pare a les vostres mans encomano el meu esperit. Confiança més enllà de la crua realitat de la Creu, de la duresa de la mort. Talment, com les veïnes i els veïns fem costat els qui entre nosaltres moren, així acompanyem el Sant Enterrament. Silents, amb el cap cot, portant a la mà una atxa, feixucs o amb pas decidit, un darrera de l’altre. Tots fent pinya al redós del Crucificat, de Maria, la seva mare, i del seu Fill allitat en el sepulcre. Victòria tu regnaràs, oh Creu, tu ens salvaràs!
Tanmateix, no tot acaba amb la Creu, ni amb el Sant Enterrament. Comença el gran silenci. Tot s’atura. Tot espera aguantant l’alè. Mestres tant la pregària confiada. La mort haurà vençut la vida? La fosca haurà engolit definitivament el dia? La nit del tercer dia es torna llum. Una altra vetlla, la de Pasqua. Crist és viu, a ressuscitat. Ja no ens adormirem més. El foc nou, l’aigua nova, el baptisme d’aquelles i aquells que han tornat a la vida… Diumenge de Pasqua: Crist a ressuscitat, alegrem-nos, al·leluia, al·leluia, al·leluia! La Setmana Santa d’enguany és diferent? Submergim-nos en allò que celebrem. Llegim pausadament la Paraula i deixem que fecundi el nostre cor. Acompanyem aquelles i aquells que avui comparteixen la Creu de Jesús. Les processons d’enguany són preocupar-nos pels malalts, acompanyar les famílies que sofreixen, pregar pels difunts. Darrerament el Crist sofrent ens quedava lluny, fins i tot ens resultava incòmode. Avui la seva Creu és també la nostra. Enguany, també celebrem la Setmana Santa.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 6 d’abril de 2020.

Publicar un comentario