Sense comentaris encara

CONSTRUCCIÓ

Construcció.

Ahir era Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i treballadores. La pandèmia, com dissortadament ens té ja acostumats, ens ha obligat a celebrar-ho d’una manera diferent. Les manifestacions reivindicatives, que habitualment miraven d’omplir carrers i places, han estat substituïdes per performances als balcons i pantalles d’ordinadors. Accions imaginatives han intentat fer prevaldre els drets de reunió i de manifestació per sobre del confinament.
La jornada reivindicativa d’enguany, a les portes d’una important recessió econòmica, exigia que les treballadores i treballadors fixessin les seves posicions. El pes de la crisi econòmica no pot recauré només, com va passar durant la passada recessió econòmica, sobre les espatlles de les classes mitges i populars. Els efectes negatius de les anteriors retallades, en els diversos àmbits de l’estat del benestar, els estem patint ara durant la pandèmia. Ens han repetit reiteradament, que tots plegat havíem de contribuir per frenar l’accelerat contagi del virus. D’acord. A partir d’ara, per tant, també hem de contribuir plegats per a combatre la crisi econòmica que seguirà la pandèmia. La solidaritat no pot embarrancar-se dins dels hospitals, ha de sortir fora. La consciència cívica ha de contribuir conscientment a construir una vida digna per a tothom.
Un problema greu de salut pública ha revelat, que no es tractava només d’una qüestió mèdica. El virus no ha afectat tothom d’igual manera. Les condicions de vida han influït decisivament en una major transmissió de la malaltia. I, com a conseqüència del necessari confiament, l’economia s’ha alentit notablement i entrarà pròximament en recessió. Moltíssims treballadors i treballadores han perdut el seu lloc de treball, alguns sembla, que només de manera temporal, altres de manera definitiva. L’atur augmentarà enormement i farà sentir una vegada més el seu flagell sobre un món laboral feble i en precari. Les dificultats per sobreviure afectaran a una part important de la població. Els problemes de salut es convertiran en problemes socials i econòmics. La solidaritat, personal i col·lectiva, ha d’anar acompanyada de polítiques socials adequades, valentes i justes.
Aviat iniciarem, el que segons alguns experts hauria d’ésser una nova època. No m’agrada parlar de reconstrucció, perquè reconstruir significa refer el que teníem. Malgrat, les nostres legítimes i diverses posicions ideològiques, tots podem convenir, en que hi ha algunes coses que hauríem de canviar. Per tant, potser millor parlar de construcció. No ens em de deixar temptar per la ingenuïtat, però tampoc per la manca d’esperança, d’il·lusió i d’ambició. Hem de desitjar i treballar per la construcció d’aquest nou món, més just i solidari.
Només quan fas allò, que és just, saps realment que construeixes un món digne per aquelles i aquells, que són com tu. “No retinguis el jornal que s’hagi guanyat qualsevol treballador teu. Paga-l’hi de seguida. Si serveixes Déu així, ell et recompensarà. Vés amb compte, fill meu, en totes les teves accions i comporta’t sempre com a persona assenyada. El que no vulguis per tu, no ho facis a ningú”. (Tb 4, 14-15). El treball no és una maledicció, és un dret a participar en l’obra creadora de Déu. Un treball respectuós amb el medi natural, que sempre és un factor participatiu i que humanitza.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 2 de maig de 2020.

Publicar un comentario