LA PLAÇA BUIDA

La plaça buida. Divendres passat a la tarda, segons tots els analistes, va succeir quelcom de singular. Allò que nosaltres, tant alegrement, anem repetint: un dia històric. El papa Francesc va pregar, com sempre fa, però, en unes circumstàncies i condicions inusuals. Pregava, com ho fa sempre, per tots i...

Continuar llegint

ESPERANÇA

Esperança. Ahir, un amic, tot comentant l’entrevista, que Jordi Évole va fer al papa Francesc, em fa ver notar una cosa. A la pregunta: vostè és un home optimista respecte el que està succeint? El pontífex va respondre: Sóc un home amb esperança, sortirem millors del que som d’aquesta tragèdia....

Continuar llegint

NUESA

Nuesa. L’experiència de la pandèmia ens està afectant pregonament. Malgrat la cuirassa, que amb el pas dels anys ha anat comprimint la nostra vida, ara sembla que som conscients del molt que pesa. Viure en aquest món no sempre és fàcil, especialment per a les persones més vulnerables. Les circumstàncies,...

Continuar llegint

INVOQUEM SANTA MARIA, VENERADA A PARET DELGADA, A LA SELVA DEL CAMP

INVOQUEM SANTA MARIA, VENERADA A PARET DELGADA, A LA SELVA DEL CAMP https://www.arquebisbattarragona.cat/2020/03/23/sete-dia-invoquem-a-santa-maria-venerada-a-paret-delgada-a-la-selva-del-camp/ Acudim avui a Paret Delgada, a La Selva del Camp. El nom de Paret Delgada, no és un castellanisme, sinó una forma de català arcaic, procedent del llatí: Parietes delicatas. Maria és la «Casa d’or», domus aurea, que contingué...

Continuar llegint

ANÒNIMS?

Anònims? Continuem trasbalsats, intranquils i desassossegats per la irrupció impetuosa i desbocada de la pandèmia. La pèrdua de la vida de persones, que estimem o coneixem, ens colpeja pregonament. Àdhuc la mor.t d’aquelles i aquells. que no tenen un rostre conegut per a nosaltres afeixuga el nostre adolorit cor. I...

Continuar llegint

MÀSCARES

Màscares. A l’antigor la màscara s’associava tradicionalment a funcions rituals, socials i religioses. Els grecs i els romans les van vincular a l’art dramàtic. La tragèdia i la comèdia. Per a nosaltres, la màscara la relacionàvem més amb el Carnestoltes i les transgressions socioculturals que comportava. I, en el nostre...

Continuar llegint

OFEC?

Ofec? Després de treballar, quan el dia ha estat molt pesat, com necessito anar fer un vol. Com m’agrada socialitzar-me amb gent que em fa sentir còmode. També, de vegades, quan les relacions familiars esdevenen complicades, la millor solució, o potser, la més fàcil, és marxar de casa. Sovint penso...

Continuar llegint

AMICS QUE NO SERVENTS

Amics que no servents. La pandèmia ha generat entre nosaltres sensació d’inseguretat. En contra el que pensàvem, no ho podem controlar tot, i, menys encara, la salut del nostre propi cos. La por, segurament és una reacció normal davant d’una realitat que no coneixem, i que, a més, ha vingut...

Continuar llegint

ATURA’T!

Atura’t! Quan sé on he d’anar. Quan tinc clar que és el que he de fer. Potser ho faig per obligació, per necessitat, per convenciment, per satisfacció. Qui millor que jo sap el que em convé, el que necessito, el que realment em satisfà? Aturar-me és sempre un destorb, un...

Continuar llegint

ELS ULLS DE L’ALTRE

Els ulls de l’altre. Quan em topo amb algú l’encontre mai resulta indiferent. Complaença, atracció, comoditat, incomoditat, repugnància, rebuig… Soc fill de la Revolució Francesa –llibertat, igualtat, fraternitat-, però també de l’Evangeli de Jesús – amor a Déu, com a pare o mare, amor entregat als altres reconeguts com a...

Continuar llegint