APLAUDIMENTS

Aplaudiments. Fa temps que els aplaudiments van sortir dels teatres, dels espectacles, de les corts palatines i dels parlaments agraïts. Allò, que tradicionalment era un reconeixement de les habilitats artístiques, o homenatge davant l’autoritat encarnada, en una persona o de forma col·legiada en més d’una, ha anat envaint d’altres espais....

Continuar llegint

BALCONS

Balcons Durant la quarantena els balcons han recuperat un protagonisme que fa anys havien perdut. Eren una rèmora del passat. Ja no necessitàvem guaitar fora. Ara, el que comptava era sortir, trepitjar carrer i sentir bategar la vida. Finestres i balcons filtraven la nostra visió del món, darrera cortines i...

Continuar llegint

L’OU-DILLUNS DE PASQUA

L’ou. Dilluns de Pasqua. Al nostre país, les grans festes les celebrem durant dos dies. Ahir era Diumenge de Pasqua de Resurrecció. No hi ha festa més important per les cristianes i cristians. Tot allò que celebrem té un origen i un significat. Amb el pas del temps la significació...

Continuar llegint

AL·LELUIA

Al·leluia. Diumenge de Pasqua. Jesús penja de la Creu. Els que ho contemplen, embriagats pel poder i l’autoritat que posseeixen, el tempten dient-li: “Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i...

Continuar llegint

SILENCI

Silenci. Dissabte Sant. Dia del gran Silenci. Essent, com som dones i homes dotats de paraula, sorprèn com gestionem els nostres silencis. De fet, segons la saviesa popular, som esclaus de les nostres paraules i només amos dels nostres silencis. En un món, on imperen el soroll, el brogit i...

Continuar llegint

L’ESPECTACLE DE LA CREU

L’espectacle de la Creu. Diuen que ens atrau més la penombra que no pas la llum. Més la nit que el dia. Sovint ens deixem seduir per la tragèdia i el dolor dels altres, de vegades d’una manera gairebé morbosa. Ens agrada penetrar en la vida complexa dels demes a...

Continuar llegint

SEMPRE ALS PEUS

Sempre als peus. Dijous Sant, dia de parar la taula. Jesús em convida a seure a taula amb Ell. No hi ha res més mediterrani, de fet, més humà, que compartir amb algú la taula. Normalment hi convidem les persones que realment ens importen. Intercanviem experiències humanes i no devorem...

Continuar llegint

LES MEVES LLÀGRIMES

Les meves llàgrimes. Una amiga ahir publicava al facebook la fotografia d’un malalt de coronavirus allitat i d’una persona, segurament una sanitària, totalment equipada, amb bata, mascareta, ulleres i gorra, inclinada sobre d’ell. Va acompanyar la imatge amb aquesta frase: “Quan no hi poden haver paraules, els ulls parlen”. Plantejava...

Continuar llegint

L’ALTRA MALALTIA

L’altra malaltia. Darrerament només parlem d’una malaltia, la Covid-19. Té el rostre dels malalts, de les famílies angoixades i dels difunts que el virus s’enduu.. Ens afecta a tots, sobretot a les persones més vulnerables per l’edat i malalties prèvies, i arreu del planeta. Sorprenentment el coronavirus ha revelat un...

Continuar llegint