Sense comentaris encara

BIODIVERSITAT

Biodiversitat.

La pandèmia ens ha obligat a replantejar-nos el nostre present. Ha aturat sobtadament la nostra agenda, les nostre previsions. Hem hagut de fer una nova anàlisi de l’ara i aquí, tot replantejant aquells axiomes que consideràvem totalment segurs i fiables. Ens hem reconegut, d’una forma precipitada, éssers febles, vulnerables, que no poden controlar totalment el seu present. Ara toca reconsiderar les bases sobre les que bastim el nostre futur.
Hem d’acceptat, malgrat les reticències interessades de determinades persones, corporacions i països, la necessitat d’una resposta coordinada i participativa, davant d’un estrall que afecta tota la família humana. Hem de replantejar el nostre futur, també com a espècie. Hem de decidir quin tipus de relació volem amb els altres i el medi ambient, car tots habitem el mateix planeta. Forçosament ens hem de referir al progrés. Volem mantenir el tipus de progrés que ens ha portat fins aquí? Hem bastit la nostra societat sobre un progrés basat en el consum il·limitat de recursos naturals, recursos que depredem sense cap mena de mirament, i sobre les emissions contaminants, considerades un mal necessari. El creixement econòmic, tal com el mantenim, és totalment incompatible amb la conservació de la biodiversitat. Podem continuar per aquest camí, encara que sigui a costa de destruir el fràgil equilibri de vida del planeta? Podem ésser insensibles a la desaparició d’espècies vegetals i animals, mentre la nostra pròpia espècie devora obsessivament els recursos naturals i s’anihila a ella mateixa?
No ens convé pas aquest tipus de progrés econòmic. Acumula en mans d’uns pocs – persones, països i multinacionals-, el control dels recursos naturals. No respecta la biodiversitat del planeta, mentre manté l’engany, que els recursos naturals són infinits, per tal de justificat el seu consum sense control. Afirma que conservar la biodiversitat va en contra dal progrés humà. Tanmateix, ens enganyen. El manteniment respectuós de la biodiversitat només és contrari al progrés econòmic, que no té en compte les persones, ni els altres éssers que habiten el planeta. Un progrés econòmic, que ignora el progrés social, i, per tant, a la dona i l’home.
Existeix un altre progrés, respectuós amb la biodiversitat i potenciador del progrés social. Aquest sí que ens interessa com a espècie. Hem d’establir noves prioritats, un creixement sostenible i una redistribució de la riquesa, fonamentada en la justícia distributiva, el respecte als drets de l’home i dels pobles, i la solidaritat com a mesura. A major biodiversitat major riquesa social i progrés humà i humanitzat.
Molta gent seguia Jesús. Es feia tard i encara no havien menjat. Els deixebles li diuen: “Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar. Però Jesús els respongué: No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: Aquí només tenim cinc pans i dos peixos”. (Mt, 14, 15b-17). Jesús va multiplicar els pans i els peixos. Tothom va menjar. On és el miracle? En la capacitat de compartir allò que tenim amb els altres. Mentre una quarta part de la humanitat consumeix les tres quartes parts dels recursos del planeta, difícilment les altres tres quartes parts de la humanitat podran viure amb la part que resta. Jesús ens urgeix a compartir uns recursos limitats. Hem d’acceptar de cor, que qualsevol persona, pel fet de néixer té dret a una existència digna. Una millor gestió dels recursos naturals, un creixement sostenible i respectuós amb la biodiversitat. L’adversari no és el planeta, sinó una manera distorsionada d’entendre’ns nosaltres mateixos.
Manuel Maria Fuentes i Gasó
Tarragona, 20 d’abril de 2020.

Publicar un comentario