Sense comentaris encara

AL REVÉS

Al revés.

L’expressió el món al revés no ens és pas estranya. Normalment la fem servir per tal expressar l’estranyesa, que sentim davant d’una situació que ens sembla del tot inversemblant. Tant difícil d’assimilar, que de bell antuvi pressuposem que l’hem entès malament. Resulta complicat de digerir segons que. Dissortadament d’exemples no ens en falten. Tant a la premsa com a la nostra vida ordinària.
Aquesta setmana el Banc d’aliments de Reus ha donat una quantitat important de llet a Caritas de la Selva del Camp. No cal dir que sempre és ben rebuda. Una molt bona notícia. Encara que se’ns enceti el cor de pensar que hi ha persones, que altrament no en podrien beure. Sobretot infants. El contrapunt una notícia relacionada també amb la matèria làctia. Un mas a punt de llençar mil litres de llet de vaca ecològica. Després d’haver explicat que hi ha persones que necessiten llet. Aquesta informació resulta encara més punyent. Mostra com som capaços de conviure en un món, on permetem, conscientment o per deixadesa, que funcioni al revés.
Fixem-nos una mica més en el sense sentit del que sovint fem o deixem fer. El confinament ens a mantingut aïllats per conservar la nostra salut. Consegüentment la llet fresca, els iogurts, els formatges frescos i matons no s’ha pogut distribuir on habitualment es distribueixen. Col·legis, bars i restaurants tancats. Tanmateix, malgrat la pandèmia a les vaques cal munyir-les cada dia. La llet es pot guardar temporalment en dipòsits refrigerats, però quan passen els dies els dipòsits s’acaben omplint. Si la llet no es pot repartir, si ningú no fa res, si més no, per que l’aprofitin les persones que la necessiten, només hi ha una solució, llençar-la. Una dràstica i fatídica solució que els propietaris del mas refusen. Tanmateix, la realitat s’acaba imposant. El trist, segons els ramaders diuen, és que aquesta lamentable i inexplicable situació es produeix per tercera vegada. També durant la quarantena un nombre de persones, cada vegada més nombrós, han hagut de sortir a buscar aliments per a poder menjar. Algunes persones feia temps que ho feien, altres, després de perdre el treball temporalment o definitiva, han fet cua per primera vegada. Amb la desescalada, sobretot en poblacions grans, la situació no solament s’ha perpetuat sinó que està augmentat exponencialment.
El món deu estar al revés. Mentre tranquil·lament recuperem l’espai de les terrasses dels bars. Mentre gaudim del temps perdut, unes persones fan cua per a poder menjar i d’altres llencen llet perquè no la poden distribuir. Clar deu ser la llei de l’oferta i de la demanda. Tanmateix, no hi hauria d’haver algun correctiu al sistema, que primes la humanitat per damunt del guany. No es podria evitar que les persones patissin innecessàriament? Tant els que es veuen obligats a llençar la llet, com els que l’ han d’anar a pidolar, com els que ens ho estem mirant. Tots patim innecessàriament.
Hi ha una altra manera de capgirar el món. “Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis als teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació, i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos”. (Lc 24, 12-14). Fent servir el sentit comú. Avivant la solidaritat. Posant-nos de veritat en la pell de l’altre. I a més, si som creients, fent nostre el testimoni de Jesús. El món el podríem posar al revés de com el tenim ara.
Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 27 de maig de 2020.

Publicar un comentario