Sense comentaris encara

AL·LELUIA

Al·leluia.

Diumenge de Pasqua. Jesús penja de la Creu. Els que ho contemplen, embriagats pel poder i l’autoritat que posseeixen, el tempten dient-li: “Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!”. (Mc 15, 31b-32). Tanmateix, Jesús no baixa de la Creu. Jesús mor, com morim nosaltres. Comparteix la nuesa de la fragilitat humana, un procés complex i delicat. Passa de l’assumpció de la impotència i del probable desencís: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”. (Mt 27, 46b). A l’acceptació conscient del repte de la confiança oberta a l’esperança: “Pare confio el meu alè a les teves mans”. (Lc 23, 46b). Jesús mor. Ningú com Ell pot exclamar: “Tot s’ha complert” (Jn 19, 30b).
Jesús és enterrat en un sepulcre. Els dies passen. El temps engoleix les nostres expectatives, devora la nostra esperança. “És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi ha trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas”. (Lc 24, 22-24). Un sol signe: una tomba buida. Uns primers testimonis: les dones que l’acompanyaven. “però a ell, no l’han vist pas” (Lc 24, 24). Sobre elements d’autenticitat tant fràgils hem de bastir la nostra confiança, ha de reposar la nostra fe?
On resta la humanitat sofrent? On són els qui no poden baixar de la seva creu, les que no poden sortir dels seus sepulcres? La resurrecció ha allunyat definitivament Jesús de la seva encarnació? Qui és Aquell que ressuscita? “Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure al Senyor”. (Jn 20, 19-20). La por continua controlant la nostra existència. Continuem mancats de la llibertat que tant anhelem. Malgrat el nostre bloqueig i el nostre temor, ell arriba. Ve i es posa en mig de nosaltres. Un signe: les mans i el costat foradats. Una conseqüència agraïda: El crucificat és el mateix que el ressuscitat! El Senyor Jesús no ens ha abandonat a la nostra sort, no ens ha deixat penjants per sempre en les nostres creus, no ens ha deixat colgats dins dels nostres sepulcres. Ja ens ho havia dit: “Perquè la voluntat del meu Pare és que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia”. (Jn 6, 40). Totes les creus i tots els sepulcres s’obriran a la vida. Dos fruits de la resurrecció: “No tingueu por, vosaltres”. (Mt 28, 5b). “Pau a vosaltres” (Jn 20, 19c). La por es transmuta en alegria.
Una pregària escoltada: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar”. (Lc 24, 29b). Una promesa consumada en la seva resurrecció: “Jo faré que tot sigui nou” (Ap 21, 5b). Un enviament confiatt: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat”. (Mt 28, 19-20a). Una presència que vol ésser acollida: “Jo sóc amb vosaltres dia rere da fins a la fi del món”. (Mt 28, 20b).
Crist ha ressuscitat Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia! Bona Pasqua de Resurrecció a totes i tots!
Manuel Maria Fuentes i Gasó,
Rector de l’Albiol. Almoster i la Selva del Camp.
Tarragona, 12 d’abril de 2020.

Publicar un comentario