Sense comentaris encara

Factor humà.

La pandèmia, per si ho havíem oblidat, ens ha ressituat. Les persones hem esdevingut novament el centre d’interès. Confiem que el redescobriment de la importància del factor humà no sigui esporàdic ni provisional. La malaltia, una realitat cruel, despietada i voraç, ens ha obligat a tastar la nostra vulnerabilitat. Acostumats a tenir gairebé sempre el control. Habituats a disposar d’una resposta aparentment eficaç davant de qualsevol desafiament. Ara, hem hagut d’assumir que continuem essent febles davant la natura. Ho experimentem periòdicament. Arreu del planeta els estralls naturals provocats per l’emergència climàtica ens ho recorden. Tanmateix, semblava, que la nostra salut, en restava al marge, si més no, en les societats occidentals, opulentes i arrogants. El nostre cos, que tractem com un santuari i al qual dediquem gran part de les nostres energies i recursos, ara s’ha vist tocat.
La malaltia, malgrat tot, també ens ha permès tastar el vi ranci de l’entrega generosa. Refiats que ens protegia un eficaç sistema sanitari, el millor del món, com repetíem sovint, ara hem hagut de digerir, no sense sorpresa, que no ho era tant. En canvi, també en aquest cas el factor humà ha estat essencial. Els sanitaris, no solament no han fallat, sinó que han demostrat fins a quin punt, més enllà dels greuges legítims del sector, els professionals, quan cal, estant disposats a deixar-se literalment la pell al servei dels altres. La malaltia, no ha aixafat només als malalts, sinó també a les persones grans i dependents sovint aïllades a les seves cases. Situacions complexes, complicades amb l’estat d’alarma, que han empès a moltes persones a cercar idees imaginatives per tal d’atendre-les i ajudar-les. Moltes organitzacions han canalitzat aquests anhels. Els han traduït en una solidaritat concreta i encarnada. També aquí el factor humà ha estat determinant. Sortir del confinament protector per a fer més suportable i viable el confinament d’altres. Persones que es reconeixen gratuïtament en altres persones.
Tanmateix, la malaltia també ha fet emergir el pitjor d’algunes persones. Actituds incíviques, egoistes i deshumanitzades manifestades en l’absència de respecte pels altres. No observar les mesures d’higiene personal i de distanciament social posant els altres i a un mateix en situació de risc. Aquí el factor humà ha estat sota mínims. Amb tot, ha palesat la necessitat de generar xarxes i enfortir el nostre grau de sociabilitat compromesa. Ens ha recordat que encara hi ha molt per fer. L’abast planetari de la pandèmia, la ràpida colonització per part de la natura d’espais que havíem ocupat, el retrocés de la contaminació, ens han mostrat els estrips d’un creixement econòmic basat en la producció i el consum il·limitat i irresponsable dels recursos naturals. El factor humà és imprescindible per a un desenvolupament sostenible. Un creixement que ha de tenir en compte tothom, els d’avui i també les generacions del futur.
Una pregària tranquil·la i confiada sobre la nostra humanitat:

Tu has creat el meu interior,
m’has teixit en les entranyes de la mare.
Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
Les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’anima.
Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina’m per conèixer què desitjo. (Sl 139, 13-14. 23).

Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.
Tarragona, 19 de maig de 2020.

Publicar un comentario